L’ARRIBADA I LA BAIXADA DES DEL COLL DE LA CREUETA

L’autocar ens va deixar al Coll de la Creueta, que era a 1887 m. D’alçada, i on hi havia bastant neu. Ens van començar a explicar coses:
Imagineu-vos una muntanya , arrodonida o punxeguda, dividida en tres trossos: La part de dalt és l’estatge alpí, que no té tanta vegetació per culpa de la neu i el vent. Al segon pis hi havia l’estatge subalpí, amb més vegetació que l’anterior, però no gaire. Només arbustos i algun pi negre. Al pis de sota que es diu l’estatge muntà, hi ha molta més vegetació, perquè no fa tant fred i baixen més torrents.

A més d’això, la vegetació també depèn de si és la part de solana, on toca més el sol, o la d’obaga on hi ha més ombra.
Vam anar baixant per la muntanya per poder arribar fins a la Cova de la Tuta. Pel camí vam veure excrements de conill i un esquelet de vaca morta feia dos anys. Abans d’arribar a la Cova vam veure isards i caus de marmota. Quan vam arribar a la Vall de les Marmotes vam aprofitar per dinar i ens van repartir els quaderns de camp.

LA CASA DE LA CLOSA

Aquesta és la casa de colónies de La Closa: és molt gran. Té quatre pisos (nosaltres estavem dormint al tercer). Una habitació, més petita era pels nois i l’altra, més gran però una mica separada era per les noies.
Al costat de la casa hi havia dos prats: un era pel descans i l’altre era de joc i també s’hi feien activitats, com per exemple, el tir amb arc, la tirolina i els jocs al temps lliure (com matar conills).
A l’altre foto es veu la cua per entrar al menjador. i es pot observar el prat de descans, i a l’esquerra hi havia l’altre prat, el de joc. A prop dels prats hi baixava un torrent, on sovint se’ns queia la pilota. El menjar en general va estar molt bé, i gairebé sempre espodia repetir.

EL CONEIXEMENT DEL RIU

Quan vam continuar una mica més avall, vam mesurar la temperatura de l’aigua, la seva transparència i la velocitat. La temperatura es mesura amb un termòmetre especial, i marcava 8º. La transparència es trobava amb un full on posava H2O escrit quatre vegades, i segons si es veia la lletra més o menys clara es podia dir si l’aigua era més o menys transparent. En aquest cas estava molt neta.

També vam estar observant els macroinvertebrats, que són animalets sense ossos, però una mica grans: viuen a les roques del riu. La majoria estan enganxats a les roques, ja que si no el corrent se’ls emportaria. Mengen plancton i microinvertebrats. El nostre grup (Marc L., Marc S., David i Xavi, vam identificar quatre macroinvertebrats: sangonera, tricòpteer amb estoig, ancylus (barretet d’aigua dolça) i perla d’aigua.

LES DANSES

Dimecres a la nit ens tocava Compte Arnau, però com quer havia plogut i estava tot mullat, doncs vam fer les danses.
La primera dansa era una polka i era molt xula i semblava una sardana. La dansa es ballava en parelles, un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Es ballava així:
Primer es fa una rotllana i es fan 4 passos endavant i 4 passos endarrera. Després el de l’esquerra fa 4 passos endavant amb les mans a la cintura, i els de la dreta 4 passos endavant i després es giren i fan un altre cop 4 passos cap endavant i després a fer voltes.La segona dansa es deia La dansa del Minue, i es ballava així:
Es donava un pas endavant i un pas endarrera, i com no teniem la música l’havíem de cantar nosaltres. La cançó era així: “En un salon dansé la dansa del minué, en un salon dansé la dansa del minué”. A la majoria ens van agradar molt, encara que a alguns no tant.

EL POBLE DE CASTELLAR DE N‘HUG

El segon dia vam anar cap al poble a fer un joc: era que ens donaven un plànol per anar sols per tot el poble. Vam fer grups i el nostre primer objectiu va ser anar a buscar un safareig, que és on abans rentaven la roba, dir-ne quatre característiques, informar-ho al monitor i després anar cap a un altre lloc com l’esglèsia, i així a diferents llocs del poble.
Aquesta que veieu a la foto és l’esglèsia de Castellar de N’Hug. La van fer al segle X, però ara està molt reformada.
Al poble també hi havia un castell molt petit i al costat una minicasa. Aquesta minicasa, en realitat és una reproducció d’un refugi de pastors. Una mica més enllà, hi ha el museu del pastor.
Des de diferents llocs i en diferents moments ens van explicar els oficis d’abans de la gent de Castellar: el pastor, el pagès i els contrabandistes, que abans d’arribar al poble miraven si les dones havien posat un llençol blanc estès al balcó, ja que això volia dir que al poble hi havia la Guàrdia Civil.

LES FONTS DELS RIU LLOBREGAT

El tercer dia pel matí vam baixar cap a les Fonts del Llobregat , per veure el naixement del riu.
Com imagineu, les Fonts són on es crea el riu Llobregat, però en realitat comença abans.
Com funciona?: L’aigua del mar s’evapora per culpa de l’escalfor, puja i es consensa i forma els núvols, després es precipita (cau) i es filtra per les roques.
Quan vam baixar cap al riu i a l’arribar a les fonts ens van explicar que perquè sortís tanta aigua continuament l’aigua s’havia de filtrar per les roques permeables i així es formaven aqüífers a dins de les muntanyes, que és quan l’aigua troba un conjunt de roques impermeables i que aquesta aigua, després surt per uns forats en forma de cascada. I aleshores torna a començar el cicle de l’aigua. Aquests forats són les surgències, com es veu a la foto.
La setmana passada no baixava gaire aigua, encara que plovia i nevava, però quan es va anar desfent la neu, l’aigua es va anar filtrant per la muntanya i per això ara en baixava més, tot i fer sol.
Allà a les fonts ens vam fer una foto, i després vem seguir caminant fins que vam arribar a un pont. Més avall vam veure una casa que no era una casa normal: abans era un molí fariner però ara és una minicentral hidroelèctrica.

LES ACTIVITATS ESPORTIVES

Divendres al matí, després d’esmorzar, vam fer tirolina!!. Primer vam fer quatre grups: un va fer tirolina, l’altre tirava la corda per ajudar a pujar als nens a dalt de l’arbre des d’on es llençaven. L’altre feia escalada i un altre grup feia equilibris sobre una cinta tensada.
La tirolina és una activitat vol “chachi: és una corda enganxada d’un extrem a un altre, entre dos arbres. Necessitem un arnés, que és el que t’aguanta quan et llences, que és lo més guai!
A la foto veieu la Mireia practicant l’escalada en un rocòdrom.

L’havíem de recòrrer cap a la dreta. Les preses són aquestes peces que serveixen per agafar-se.
A la prova d’equilibri, primer havíem de passar la cinta ajudant-nos amb la nostra parella, que ens donava la mà. Després ningú ens ajudava i al final ho feiem amb un pal, ja que era molt difícil, però també era molt guai.

EL JOC DE LA XARXA ALIMENTÀRIA

Abans de començar el trencaclosques que veieu a la foto, vam fer un joc de la xarxa alimentària i el monitor, el que ens volia explicar, era que si faltava només un animal ja no funciona la xarxa alimentària (com el trencaclosques, que si li falta una sola peça ja no s’entén).
Aquesta cadena alimentària era molt important, perquè si tu mataves els cucs, el ratolí es quedava sense menjar i es moriria, i si els ratolins morien, moririen les àligues, i així contínuament. Vam fer dos grups, i el joc consistia en fer el puzzle abans que l’altre grup. Com que hi havia moltes mans i molta gent, de vegades es desmuntava tot perquè hi posàvem les mans i els genolls i els peus...El trencaclosques estava molt ben dibuixat.

EL MUSEU DEL PASTOR

Quan hi vam entrar vam trobar aquesta escultura que veieu a la foto. Aquí, el pastor estava esquilant la a l’ovella. Després aquesta llana la netejarien, després es filaria i per acabar es podria fer un jersei, o el que fos.
També explicava els perfums fets amb productes de la natura, i altres coses.
Ens van ensenyar fotos dels diferents gossos d’atura: el gos d’atura català, el gos d’atura basc i el border collie, que és el més fet servir en els concursos de gossos d’atura. També hi havia una foto del mastí del Pirineu que era molt pelut per anar per la neu i molt gran perquè defensava els ramats dels llops. També ens va agradar molt el video del concurs de gossos.

LA COVA DE LA TUTA

La cova de la Tuta, està a sobre de Castellar de n’Hug, a una mitja hora pujant per uns camins. Tenia una entrada gran, que és on es protegien els ramats, i per això el terra estava covert de restes de fems secs . En un racó hi havia com un lloc per dormir els pastors i una teuladeta per recollir aigua . Vam baixar fins al fons de la cova (uns 90 metres) amb unes torxes, i a la pujada havíem de fer-ho sols.
A la foto es veu en Xavi que ens explicava que quan entre dues plaques tectòniques es feia un forat, es podia fer una cova. També hi havia estalactites i estalacmites: quan cau una gota del sostre es uan cap avall una estalactita , i al caure la gota a terra, amb les sals es fa una estalacmita que puja des de baix.